Definició d'aliatges d'alta temperatura

Sep 16, 2026 Deixa un missatge

Els aliatges d'alta temperatura són una classe de materials metàl·lics basats en ferro, níquel o cobalt que són capaços de funcionar a llarg termini a temperatures superiors als 600 graus sota condicions d'estrès específiques. Tenen un conjunt complet de propietats, que inclou una resistència a alta temperatura, una excel·lent resistència a l'oxidació i la corrosió i una bona resistència a la fatiga i a la fractura. Caracteritzats per una microestructura austenítica monofàsica, aquests aliatges presenten una excel·lent estabilitat microestructural i fiabilitat operativa en un ampli rang de temperatures.


A causa d'aquestes característiques de rendiment i del seu alt grau d'aliatge, també es coneixen com a "superaliatges" i serveixen com a materials crítics a les indústries de l'aviació, aeroespacial, petroliera, química i marina. En funció dels seus elements de matriu, els aliatges d'alta temperatura es classifiquen en categories a base de ferro, a base de níquel i a base de cobalt. Si bé la temperatura de funcionament dels aliatges a base de ferro generalment es limita a 750-780 graus, els aliatges a base de níquel i metalls refractaris s'utilitzen per a components resistents a la calor que funcionen a temperatures més altes. Els aliatges a base de níquel ocupen una posició especialment important dins el camp dels aliatges d'alta temperatura, ja que s'utilitzen àmpliament per fabricar els components de la secció més calenta de motors a reacció d'avions i diverses turbines de gas industrials.