Els experiments mostren que qualsevol substància es pot magnetitzar fins a cert punt quan es col·loca en un camp magnètic extern, encara que el grau de magnetització varia. A partir de les propietats que presenten en un camp magnètic extern, les substàncies es poden classificar en cinc categories: paramagnètica, diamagnètica, ferromagnètica, ferrimagnètica i antiferromagnètica.
Segons la hipòtesi del corrent molecular, s'esperaria que les substàncies presentessin característiques generalment similars en un camp magnètic; tanmateix, les diferències de comportament observades indiquen les limitacions d'aquesta hipòtesi. En realitat, les estructures microscòpiques de diferents substàncies varien, i aquestes diferències estructurals són la causa subjacent de les variacions en les propietats magnètiques.
Les substàncies paramagnètiques i diamagnètiques es classifiquen com a materials poc magnètics, mentre que les substàncies ferromagnètiques es classifiquen com a materials fortament magnètics.
El terme "materials magnètics" es refereix generalment a materials fortament magnètics. Aquests materials es classifiquen en materials magnètics tous i materials magnètics durs en funció de la facilitat amb què es poden desmagnetitzar després de la magnetització. Els materials que es desmagneteixen fàcilment es coneixen com a materials magnètics tous, mentre que els que són difícils de desmagnetitzar s'anomenen materials magnètics durs. En general, els materials magnètics tous presenten una remanència baixa, mentre que els materials magnètics durs presenten una gran remanència.

