Processos de preparació de superaliatges

Sep 17, 2026 Deixa un missatge

1. Fosa i Processos Metal·lúrgics
Les tecnologies avançades de fabricació de fosa i els equips de processament, com ara la solidificació controlada, el processament de gra fi, la formació/reparació per làser i les tècniques de fosa resistents al desgast, s'estan desenvolupant i perfeccionant contínuament. Les millores a les tecnologies existents milloren la consistència de la qualitat i la fiabilitat de diversos productes de fosa de superaliatge.
Els superaliatges que contenen poc o gens d'alumini o titani es fonen generalment mitjançant forns d'arc elèctric o forns d'inducció sense buit. Per als superaliatges amb alt contingut d'alumini i titani, la fusió en un entorn atmosfèric dificulta el control de la pèrdua d'elements i comporta un augment de la contaminació de gasos i inclusions; per tant, cal la fusió al buit. Per reduir encara més el contingut d'inclusió i millorar la distribució d'inclusió i l'estructura de cristal·lització del lingot, es pot utilitzar un procés dúplex que combina la fusió primària i la refusió secundària. Els mètodes de fusió primaris inclouen forns d'arc elèctric, forns d'inducció al buit i forns d'inducció sense buit; Els mètodes secundaris de fusió inclouen els forns d'elèctrodes consumibles al buit i els forns de refusió d'electroescòries.
Els lingots d'aliatges reforçats en solució sòlida i aliatges amb baix contingut d'alumini i titani (Al + Ti total < ~ 4,5%) es poden descompondre mitjançant forja. Els aliatges amb un alt contingut d'alumini i titani requereixen generalment extrusió o laminació per a la descomposició inicial, seguida d'un laminat en calent en material acabat; alguns productes es sotmeten a més laminació en fred o estirat en fred. Els lingots d'aliatge de gran diàmetre o els forjats en forma de creps requereixen un processament amb premses hidràuliques o premses hidràuliques de forja d'alta velocitat.
2. Processos metal·lúrgics de cristal·lització
Per reduir o eliminar els límits de gra perpendiculars a l'eix de tensió, així com per minimitzar o eliminar la porositat, en els darrers anys s'han desenvolupat processos de solidificació direccional. Aquest procés implica fer que els grans creixin al llarg d'una única direcció cristal·logràfica durant la solidificació, donant lloc a grans columnars paral·lels lliures de límits transversals de gra. El requisit principal per aconseguir la solidificació direccional és establir i mantenir un gradient de temperatura axial prou pronunciat i una dissipació de calor axial efectiva entre les temperatures de liquidus i solidus. A més, per eliminar completament els límits de gra, també és necessària la investigació dels processos de fabricació de fulles d'un sol cristall. 3. Procés de metal·lúrgia de pols
El procés de metal·lúrgia de pols s'utilitza principalment per produir superaliatges reforçats per precipitació i reforçats per dispersió d'òxids. Aquest procés confereix plasticitat, o fins i tot superplasticitat, a colar superaliatges que d'altra manera són indeformables.
4. Processos d'enfortiment
(1) Enfortiment de la solució sòlida
La matriu es reforça afegint elements amb mides atòmiques diferents de les del metall de la matriu (per exemple, crom, tungstè, molibdè) per induir la distorsió de la xarxa; afegint elements que redueixen l'energia de falla d'apilament de la matriu d'aliatge (per exemple, cobalt); i afegint elements que retarden la velocitat de difusió dels elements de la matriu (per exemple, tungstè, molibdè).


(2) Enfortiment de la precipitació
L'aliatge s'enforteix mitjançant un tractament d'envelliment, que provoca la precipitació d'una segona fase (com ", ", o carburs) de la solució sòlida sobresaturada. La fase " comparteix la mateixa estructura cúbica centrada en cara (FCC) que la matriu, té una constant de gelosia similar i és coherent amb la xarxa cristal·lina; i proporciona un enfortiment significatiu. La fase és un compost intermetàl·lic de tipus A3B, on A representa níquel o cobalt, B representa alumini, titani, niobi, tàntal, vanadi o tungstè, i el crom, molibdè o ferro poden ocupar el lloc A o B típic d'aliatges de níquel (Al).
L'efecte d'enfortiment de la fase ' es pot millorar amb els mitjans següents:
① Augment de la fracció de volum de la fase ';
② Ajustar el desajust de la gelosia entre la fase ' i la matriu per aconseguir l'enfortiment mitjançant la tensió de coherència;
③ Afegir elements com el niobi i el tàntal per augmentar l'energia del límit antifase (APB) de la fase ', millorant així la seva resistència a la cisalla per dislocació;
④ Afegir elements com el cobalt, el tungstè i el molibdè per augmentar la força intrínseca de la fase '. La "fase" té una estructura tetragonal centrada en el cos (BCT) amb la composició Ni3Nb. A causa de l'important desajust de la gelosia entre la "fase" i la matriu, s'indueix una tensió de coherència substancial, que confereix un alt límit elàstic a l'aliatge; tanmateix, l'efecte d'enfortiment disminueix notablement a temperatures superiors als 700 graus. Els superaliatges a base de cobalt generalment no contenen la fase, sinó que estan reforçats amb carburs.