En els camps dels semiconductors, l'optoelectrònica i les noves energies, les propietats físiques inherents d'un material de substrat sovint són insuficients per complir els requisits de rendiment cada cop més estrictes dels dispositius. L'essència de la tecnologia de pel·lícula prima rau en l'aplicació d'una capa dipositada ultrafina, que va d'uns pocs nanòmetres a diversos micròmetres de gruix, que modifica les propietats òptiques, elèctriques i protectores de la superfície d'un material sense comprometre l'estructura del substrat subjacent.
Des de les pel·lícules aïllants i les interconnexions metàl·liques utilitzades per a l'aïllament i la conducció del senyal dins dels microxips fins a recobriments antireflectants en lents de precisió i capes nanoprotectores en elèctrodes de la bateria, les pel·lícules primes han evolucionat molt més enllà dels simples "recobriments protectors". Qualsevol defecte microscòpic, ja sigui en la disposició de la xarxa cristal·lina, la qualitat cristal·lina, la planitud de la superfície o la tensió interna, afecta directament el rendiment i la vida útil del dispositiu final.
En conseqüència, el desenvolupament de la tecnologia de pel·lícula prima s'està allunyant de l'enfocament tradicional d'assaig i error basat únicament en l'experiència empírica. Aconseguir l'equilibri adequat entre paràmetres interdependents, com ara la densitat de la pel·lícula, l'adhesió i l'estrès intern, dins d'una finestra de creixement extremadament estreta segueix sent el repte principal en tots els processos avançats de pel·lícula prima.

